ENYORANÇA

"A finals de la dècada dels setanta, Barcelona era un miratge d´avingudes i carrerons on hom podia viatjar trenta o quaranta anys cap al passat i la memòria. Història i ficció es fonien en aquella ciutat captivadora com aquarel·les en la pluja. Va ser allí, en l´eco dels carrers que ja no existeixen, on catedrals i edificis fugits de faules van tramar el decorat d´aquesta història."